En
aquest cinquè capítol, podem trobar dues línees argumentals, la de
Jafudà i la de Selima, i tambè una introducció que pareix provenir
d'un futur més llunyà que el propi final del capítol. Coneixerem
la història de Selima, el que aporta a Jafudà i com enllaça la
història de Selima al fil argumental.
Argument:
Jafudà
esmenta el seus records des de un futur llunyà explicant el seu
desig de tornar a aquel temps tant preciat per ell.
Després,
amb la adquisició d'una nova esclava serraïna. Adquerida pel seu
pare, Mestre Cresques, per ajudar en tasques domèstiques, va
conèixer la que seria la seva amada Selima. Tot seguit de
acollir-la, per l'interés de Jafudà sobre ella, ella li comença a
relatar uns contes fascinants. En aquest contes explicava la caiguda
del seu imperi i el motius de la seva caiguda, i alhora, narrava el
seu propi naixement fins que la varen esclavitzar. Així mateix, amb
les narracions contades per Selima, Jafudà agregaba als dos atles
ilustraciones referents a les terres de Selima i, l'informació menys
contrastada només la agregaba a l'Atles Furtiu. Gràcies a les
narracions de Selima, Jafudà va aconseguir acabar els dos atles a
temps de la seva entrega. Així doncs, uns dies abanas de partir, en
terminar d'escoltar el relat de Selima , Jafudà i Selima
s'allitaren. Des de aquell moment Jafudà es va sentir home. Al cap
d'uns pocs dias ell va partir cap a Barcelona.
Respecte
a la segona part del capítol, comença amb la seva tornada a
Mallorca al cap de 5 anys. Al tornar es veu obligat a casar-se en un
matrimoni concertat pel seu pare Abraham Cresques amb Dolça, la
filla del rabi Salomò. Paral·lelament segueix amb la seva amada
Selima per a finalment, decidir no fer ús de la bigàmia i
divociarse de la Dolça i casarse amb Selima ( secretament de la
societat), però segueix mantenit a la Dolça i la seva familia. A
més va tenir un fill amb Selima que el va anomenar Jaume en honor al
seu àvi que mai coneixería. Tot seguit de parir el seu fill, Jafudà
va decidir anar a cercar el atles però quan ja navegant a alta mar,
va veure el call incendiat. Volía tornar però el mariners no el
deixaven, no podia fer res.
Selima:
Avarícia
: La princesa Anàlia es casa amb Mansa Musa. Mansa Musa va a la
Meca amb la primera esposa, passen pel Caire i conèixen a
l'Andalusí. Al Tornar de la Meca, passen pel Caire una altre vegada
i convencen al Andalusí perquè els acompanyes. De camí lluiten
contra tuaregs i els "homes rojos" al final del llarg cami
arriben a Tembuc.
2.
Infidelitat:
Arriben extrangers provinents de Mallorca. La princesa Anàlia els
encarcela fins que mediant tributs carnals com riqueses els
converteix. Però el seu capita no els accepta, després
l'encarcelen. Per convençer-lo fan una prova d'astucia en la que
ell perd i, per això, resta a Tembuc i lleu amb ella (que era un
costum de la terra). Passat el temps, crearen una forta amistat
entre ells. A més a més, ella va queda embarazada i es divorcia de
Mansa Musa. Per aquest motiu, va escapar amb Aljaume Frari.
Finalment tenen una filla que anomenen Selima.
3.
Discòrdia:
Mentre escapaven i cercaven refugi els fan fora de totes les ciutats
que van fins que arriven al Mossi. El rei mossi parla amb ells i
s'adona que amb aquesta situació podria guanyar una guerra contra
el Mali. Tot seguit ell va començar la guerra.
Vanitat:
El rei mossi perd la guerra i s'inclina davant Mansa Musa. Per
calmar la ira del rei Mansa Musa Aljaume Frari i Anàlia son ofrenda
de pau. Mansa musa els perdona la mort amb la condició que Aljaume
Frari vagi a cercar or per les seves terres i d'aquesta manera
salvar el seu regne de la pobresa, però Aljaume Frari no va tornar.
Després, Mansa Mussa va anar a cercar ell mateix els tressors i
mentres era fora l'Andalusí usurpa el seu tron i toma control del
seu regne. D'altra banda, Anàlia escapa amb la seva filla i
arriben a un illa. Endemés, Anàlia es morta en la illa per uns
pirates que cercaven esclaus per vendre i Selima es capturada.
Personatges:
Anàlia
→ Era la rebesnèta del gran Sundiata el Mandinka i una
princesa digna del llinantge dels mandika. Era la més llesta i
formosa de les filles de la terra.
Mansa
mussa → Era el besnèt de Sundiata i també era digne del
llinatge dels mandika. Es va casar amb Anàlia i quan ella es va
fugar amb Aljaume Frari varen terminar i ell els va donar caça
Aljaume
Fari/Juame Ferrer → Un explorador extranger pel qual Anàlia va
deixar a Mansa Musa i es va casar ell. Varen tenir una filla anomenda
Selima que ell mai va arribar a conèixar
*Sundiata
el mandinka → Rebesavi de la princesa Anàlia, el primer gran
rei que tengueren a Mali. Va lluitar contra Guinea sortint victorios
i predica el naixement del Mansa, el rei de reis, del Mali.
Andalusí
→ (Abu Haq Es Saheli) Fa de consejer del rei Mansa Musa i
s'aprofita de la seva partida per usurpar-li el seu regne
Inali
→ La primera dona de Mansa Musa, amb ella fa el viatge cap a la
Meca a presentar el seus honoraris als Deus
Context
històric:
El
primer rei del linatge de Laye era Kankan Musa, també conegut com
Kango Musa. Després d'un any sencer sense noticies d'Abubakari II,
va ser coronat Mansa Musa. Va ser el primer musulmà certament devot
que va dirigir l'imperi. Va procurar fer de l'islam la fé de la
aristocràcia, però va mantenir la tradició imperial de no forçar
al poble.
Jaume
Ferrer:
Jaume
Ferrer va ser un dels grans navegants mallorquins. En 1346, més
concretament el 10 de agost, dia de San Lorenzo, arriba al riu d' Or,
en les costes del que avui en dia es Gambia. Va ser el primer europeu
conegut en navegar per les costes de l'Àfrica. El va fer tres quarts
de segle abans que arribaren ahí els mariners portuguesos.
La
seva rellevància rau en la representació iconogràfica a l’Atles
català
de
1375 que pertany als cartògrafs Abraham i Jafudà de Cresques, i en
altres de posteriors, d’un vaixell amb una senyera i diverses
figures humanes pintat al sud de les Illes Canàries
amb
la següent llegenda (amb ortografia comprensiva): “Partic l’uixer
d’en
Jacme Ferrer per ‘nar al Riu de l'Or al jorn de Sent Llorenç qui
és a X d’agost e fo en l’any MCCCXLVI".
Dissortadament
la llegenda no informa ni de l’èxit ni del fracàs de l’expedició.
En tot cas seria indicatiu del fet que el 1346 la navegació ja havia
assolit el cap
Bojador,
ja que el Riu d'Or
són
les terres que s’hi troben al sud (actualment al Sàhara
Occidental).
Jafudà:
En
el passat:
Coneix
la Selima
Ella
conta la seva història
S'alliten
Ell
parteix cap a Barcelona
En
el futur:
Torna
a Mallorca
Es
casa amb la Dolça
Segueix
amb la Selima
No
fa ús de la Bigàmia
Es
divorcia(d'amagat) de Dolça
Es
casa amb la Selima(d'amagat)
Tenen
un fill
Marxa
cap a Barcelona
Personatges
:
Cresques
d'Abraham → Es el pare i mestre de Jafudà que inicia el
projecte d'Atles que després Jafudà va acabar amb ajuda de Selima,
esclava que ell va comprar
Betrós
→ És un esclau que varen comprar i que resulta ser un savi
armeni i cristià. Ell va aportar bastant de ajuda a l'atles furtiu
mediant les seves narracions
Samuel
→ Fill de mestre Corcós va quedar orfe de petit. Va ser
acollit per la familia Cresques i va aprendre l'art de la
cartografía.
Va
robar l'atles furtiu a Jafudà i el va utilitzar com medi per veure
Bernat Metge. Es pot veure com entre tot dos fan una conspiració
contra el rei Pere el Cerimoniós i intenten aconseguir que l'infant
Joan el caçador es converteixi en rei
Astruga
→ És la germana de Jafudà
Marzoch
→ És l'espos de Astrugona. Va tenir 3 fills amb ella.
Settadar
→ És la mare de Jafudà. Degut al seu estat de salut es
va tenir que comprar una esclava per ajudar en feines domèstiques.
Selima
→ És una esclava serraïna adquirida pel seu pare per
ajudar en feines domèstiques. Jafudà es va enamorar de ella i es
va casar amb ella.
Dolça
→ Primera esposa de jafudà. Filla del rabí Salomò Abrahim
i la Hanini.
Sibil·la
→ Quarta esposa de Pere el Cerimoniós i causant de la
disputa familiar entre el rei i el seu primogènit. Recomana al rei
Pere que desheredi al seu fill, d'aquesta manera la seva descendència
qui accedís al tron.
Jucef
→ Primogènit de la germana de Jafudà
Rabí
Salomò Abrahim → Rabí molt important
en el call, fa negoci amb Abraham de Cresques per casar la seva filla
amb el Jafudà
Hanini
→ Esposa del Rabi Solomò i mare de la Dolça, quan mor el
seu marit es va a viure amb la seva filla Dolça a la casa d'en
Cresques.
Martí
l'humà→ Fill de Pere el Cerimoniós i segon hereu de la
corona d'Aragó. La seva figura només es esmentada al capítol però
degut a la seva forma física, la seva salut, el seu caràcter afable
i humanitari en la realitat, la consideració que es té cap a ell és
la d'un rei no apte per governar al tron, només per lluir corona i
deixar a altres governar. Tot això, dit per Bernat Metge en el
capítol.
Hasdai
→ Rabí i prohom de la ciutat de Barcelona, es l'oncle de
Jafudà i qui li dona un gran suport i consell, ajuda a Jafudà en
tot el possible,
Joan
el caçador → És el primogènit del rei Pere el Cerimoniós,
Alfred Bosch l'esmenta com si fos un personatge manipulat per les
influències de Bernat Metge.
Bernat
Metge →
Es pot considerar l'autor que va demanar l'atles reial i la verdadera
persona qui gobernava la corona d'Aragó. Es un personatge que
aprofitant la seva posició utilitza la gent en el seu propi benefici
sense perdre res.
Pere
el Cerimoniós →
El
rei Pere el Cerimoniós no vol sobre res del conflicte pel seu regne.
Quan es troba amb Jafudà l'encomana un atles mundial i encàrrecs
menors.
Valoració
personal:
Aquest
capítol esta replet de fets històrics que es poden relacionar amb
fets reals, és un capítol ric tant per la seva importància que
dòna cap a la realitat com pel que fa Alfred Bosch intentant
encaixar la realitat en el capítol. Després la estructura del
capítol està divida en bots en el temps com el reste del llibre i
això et crea una ànsia de qualque manera per continuar llegint. Per
concloure, aquesta mescla que aconsegueix Alfred Bosch fa del capítol
com el reste de llibre molt bons de llegir i apte per un públic amb
un nivell mínim sobre història de la llengua catalana.
Juan Ignacio del Castillo e Irene López
