Capítol 5: Selima

En aquest cinquè capítol, podem trobar dues línees argumentals, la de Jafudà i la de Selima, i tambè una introducció que pareix provenir d'un futur més llunyà que el propi final del capítol. Coneixerem la història de Selima, el que aporta a Jafudà i com enllaça la història de Selima al fil argumental.

Argument:

Jafudà esmenta el seus records des de un futur llunyà explicant el seu desig de tornar a aquel temps tant preciat per ell.

Després, amb la adquisició d'una nova esclava serraïna. Adquerida pel seu pare, Mestre Cresques, per ajudar en tasques domèstiques, va conèixer la que seria la seva amada Selima. Tot seguit de acollir-la, per l'interés de Jafudà sobre ella, ella li comença a relatar uns contes fascinants. En aquest contes explicava la caiguda del seu imperi i el motius de la seva caiguda, i alhora, narrava el seu propi naixement fins que la varen esclavitzar. Així mateix, amb les narracions contades per Selima, Jafudà agregaba als dos atles ilustraciones referents a les terres de Selima i, l'informació menys contrastada només la agregaba a l'Atles Furtiu. Gràcies a les narracions de Selima, Jafudà va aconseguir acabar els dos atles a temps de la seva entrega. Així doncs, uns dies abanas de partir, en terminar d'escoltar el relat de Selima , Jafudà i Selima s'allitaren. Des de aquell moment Jafudà es va sentir home. Al cap d'uns pocs dias ell va partir cap a Barcelona.

Respecte a la segona part del capítol, comença amb la seva tornada a Mallorca al cap de 5 anys. Al tornar es veu obligat a casar-se en un matrimoni concertat pel seu pare Abraham Cresques amb Dolça, la filla del rabi Salomò. Paral·lelament segueix amb la seva amada Selima per a finalment, decidir no fer ús de la bigàmia i divociarse de la Dolça i casarse amb Selima ( secretament de la societat), però segueix mantenit a la Dolça i la seva familia. A més va tenir un fill amb Selima que el va anomenar Jaume en honor al seu àvi que mai coneixería. Tot seguit de parir el seu fill, Jafudà va decidir anar a cercar el atles però quan ja navegant a alta mar, va veure el call incendiat. Volía tornar però el mariners no el deixaven, no podia fer res.

Selima:

1. Avarícia : La princesa Anàlia es casa amb Mansa Musa. Mansa Musa va a la Meca amb la primera esposa, passen pel Caire i conèixen a l'Andalusí. Al Tornar de la Meca, passen pel Caire una altre vegada i convencen al Andalusí perquè els acompanyes. De camí lluiten contra tuaregs i els "homes rojos" al final del llarg cami arriben a Tembuc.
   2. Infidelitat: Arriben extrangers provinents de Mallorca. La princesa Anàlia els encarcela fins que mediant tributs carnals com riqueses els converteix. Però el seu capita no els accepta, després l'encarcelen. Per convençer-lo fan una prova d'astucia en la que ell perd i, per això, resta a Tembuc i lleu amb ella (que era un costum de la terra). Passat el temps, crearen una forta amistat entre ells. A més a més, ella va queda embarazada i es divorcia de Mansa Musa. Per aquest motiu, va escapar amb Aljaume Frari. Finalment tenen una filla que anomenen Selima.
   3. Discòrdia: Mentre escapaven i cercaven refugi els fan fora de totes les ciutats que van fins que arriven al Mossi. El rei mossi parla amb ells i s'adona que amb aquesta situació podria guanyar una guerra contra el Mali. Tot seguit ell va començar la guerra.

4. Vanitat: El rei mossi perd la guerra i s'inclina davant Mansa Musa. Per calmar la ira del rei Mansa Musa Aljaume Frari i Anàlia son ofrenda de pau. Mansa musa els perdona la mort amb la condició que Aljaume Frari vagi a cercar or per les seves terres i d'aquesta manera salvar el seu regne de la pobresa, però Aljaume Frari no va tornar. Després, Mansa Mussa va anar a cercar ell mateix els tressors i mentres era fora l'Andalusí usurpa el seu tron i toma control del seu regne. D'altra banda, Anàlia escapa amb la seva filla i arriben a un illa. Endemés, Anàlia es morta en la illa per uns pirates que cercaven esclaus per vendre i Selima es capturada.

Personatges:

Anàlia → Era la rebesnèta del gran Sundiata el Mandinka i una princesa digna del llinantge dels mandika. Era la més llesta i formosa de les filles de la terra.

Mansa mussa → Era el besnèt de Sundiata i també era digne del llinatge dels mandika. Es va casar amb Anàlia i quan ella es va fugar amb Aljaume Frari varen terminar i ell els va donar caça

Aljaume Fari/Juame Ferrer → Un explorador extranger pel qual Anàlia va deixar a Mansa Musa i es va casar ell. Varen tenir una filla anomenda Selima que ell mai va arribar a conèixar

*Sundiata el mandinka → Rebesavi de la princesa Anàlia, el primer gran rei que tengueren a Mali. Va lluitar contra Guinea sortint victorios i predica el naixement del Mansa, el rei de reis, del Mali.

Andalusí → (Abu Haq Es Saheli) Fa de consejer del rei Mansa Musa i s'aprofita de la seva partida per usurpar-li el seu regne

Inali → La primera dona de Mansa Musa, amb ella fa el viatge cap a la Meca a presentar el seus honoraris als Deus

Context històric:

El primer rei del linatge de Laye era Kankan Musa, també conegut com Kango Musa. Després d'un any sencer sense noticies d'Abubakari II, va ser coronat Mansa Musa. Va ser el primer musulmà certament devot que va dirigir l'imperi. Va procurar fer de l'islam la fé de la aristocràcia, però va mantenir la tradició imperial de no forçar al poble.

Jaume Ferrer:

Jaume Ferrer va ser un dels grans navegants mallorquins. En 1346, més concretament el 10 de agost, dia de San Lorenzo, arriba al riu d' Or, en les costes del que avui en dia es Gambia. Va ser el primer europeu conegut en navegar per les costes de l'Àfrica. El va fer tres quarts de segle abans que arribaren ahí els mariners portuguesos.

La seva rellevància rau en la representació iconogràfica a l’Atles català de 1375 que pertany als cartògrafs Abraham i Jafudà de Cresques, i en altres de posteriors, d’un vaixell amb una senyera i diverses figures humanes pintat al sud de les Illes Canàries amb la següent llegenda (amb ortografia comprensiva): “Partic l’uixer d’en Jacme Ferrer per ‘nar al Riu de l'Or al jorn de Sent Llorenç qui és a X d’agost e fo en l’any MCCCXLVI".

Dissortadament la llegenda no informa ni de l’èxit ni del fracàs de l’expedició. En tot cas seria indicatiu del fet que el 1346 la navegació ja havia assolit el cap Bojador, ja que el Riu d'Or són les terres que s’hi troben al sud (actualment al Sàhara Occidental).

Jafudà:

En el passat:

1. Coneix la Selima
2. Ella conta la seva història
3. S'alliten
4. Ell parteix cap a Barcelona

En el futur:

1. Torna a Mallorca
2. Es casa amb la Dolça
3. Segueix amb la Selima
4. No fa ús de la Bigàmia
5. Es divorcia(d'amagat) de Dolça
6. Es casa amb la Selima(d'amagat)
7. Tenen un fill
8. Marxa cap a Barcelona

Personatges :

Cresques d'Abraham → Es el pare i mestre de Jafudà que inicia el projecte d'Atles que després Jafudà va acabar amb ajuda de Selima, esclava que ell va comprar

Betrós → És un esclau que varen comprar i que resulta ser un savi armeni i cristià. Ell va aportar bastant de ajuda a l'atles furtiu mediant les seves narracions

Samuel → Fill de mestre Corcós va quedar orfe de petit. Va ser acollit per la familia Cresques i va aprendre l'art de la cartografía.

Va robar l'atles furtiu a Jafudà i el va utilitzar com medi per veure Bernat Metge. Es pot veure com entre tot dos fan una conspiració contra el rei Pere el Cerimoniós i intenten aconseguir que l'infant Joan el caçador es converteixi en rei

Astruga → És la germana de Jafudà

Marzoch → És l'espos de Astrugona. Va tenir 3 fills amb ella.

Settadar → És la mare de Jafudà. Degut al seu estat de salut es va tenir que comprar una esclava per ajudar en feines domèstiques.

Selima → És una esclava serraïna adquirida pel seu pare per ajudar en feines domèstiques. Jafudà es va enamorar de ella i es va casar amb ella.

Dolça → Primera esposa de jafudà. Filla del rabí Salomò Abrahim i la Hanini.

Sibil·la → Quarta esposa de Pere el Cerimoniós i causant de la disputa familiar entre el rei i el seu primogènit. Recomana al rei Pere que desheredi al seu fill, d'aquesta manera la seva descendència qui accedís al tron.

Jucef → Primogènit de la germana de Jafudà

Rabí Salomò Abrahim → Rabí molt important en el call, fa negoci amb Abraham de Cresques per casar la seva filla amb el Jafudà

Hanini → Esposa del Rabi Solomò i mare de la Dolça, quan mor el seu marit es va a viure amb la seva filla Dolça a la casa d'en Cresques.

Martí l'humà→ Fill de Pere el Cerimoniós i segon hereu de la corona d'Aragó. La seva figura només es esmentada al capítol però degut a la seva forma física, la seva salut, el seu caràcter afable i humanitari en la realitat, la consideració que es té cap a ell és la d'un rei no apte per governar al tron, només per lluir corona i deixar a altres governar. Tot això, dit per Bernat Metge en el capítol.

Hasdai → Rabí i prohom de la ciutat de Barcelona, es l'oncle de Jafudà i qui li dona un gran suport i consell, ajuda a Jafudà en tot el possible,

Joan el caçador → És el primogènit del rei Pere el Cerimoniós, Alfred Bosch l'esmenta com si fos un personatge manipulat per les influències de Bernat Metge.

Bernat Metge → Es pot considerar l'autor que va demanar l'atles reial i la verdadera persona qui gobernava la corona d'Aragó. Es un personatge que aprofitant la seva posició utilitza la gent en el seu propi benefici sense perdre res.

Pere el Cerimoniós → El rei Pere el Cerimoniós no vol sobre res del conflicte pel seu regne. Quan es troba amb Jafudà l'encomana un atles mundial i encàrrecs menors.

Valoració personal:

Aquest capítol esta replet de fets històrics que es poden relacionar amb fets reals, és un capítol ric tant per la seva importància que dòna cap a la realitat com pel que fa Alfred Bosch intentant encaixar la realitat en el capítol. Després la estructura del capítol està divida en bots en el temps com el reste del llibre i això et crea una ànsia de qualque manera per continuar llegint. Per concloure, aquesta mescla que aconsegueix Alfred Bosch fa del capítol com el reste de llibre molt bons de llegir i apte per un públic amb un nivell mínim sobre història de la llengua catalana.

Juan Ignacio del Castillo e Irene López