Capítol 4: Bernat

Aquest quart capítol del llibre centra la seva atenció en un personatge anomenat Bernat, que fa referència a la persona de Bernat Metge, funcionari i escriptor molt conegut de la Cancelleria Reial. Coneixerem també un poc l'història de la Cancelleria, i per consegüent, continuarem amb les aventures del nostre protagonista Jafudà.

BERNAT METGE

Bernat Metge fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes del tombant del segle XIV, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. També fou secretari reial. La seva obra mestra és Lo Somni.

CANCELLERIA REIAL

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada al segle XIII. La societat de l'època va prendre els seus documents com a models de normalització lingüística de la llengua catalana. El primer canceller citat, en un document del 1218, fou el bisbe de Barcelona, Berenguer II de Palou. El canceller s'ocupava de la redacció de tot tipus de documents administratius: certificacions, lletres reials, llicències, etc. Jaume I a la seva creació, va disposar que tota la documentació del Regne de València fos redactada en llengua vulgar i no en llatí.

A partir d'aleshores, tota la documentació fou unificada a la Corona d'Aragó. Els textos es redactaven en català/valencià o aragonès, però a partir de la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en català. Totes les institucions de la Corona d'Aragó (la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del Regne de València i el Gran i General Consell de Mallorca), a més de tots els municipis i notaris, utilitzaren un mateix model lingüístic.

ARGUMENT

Al començament del capítol veim la posició de Jafudà quan va arribar a Barcelona, caminant per carrers bruts plens de misèria i cansat, va trobar a un oncle llunya seu mestre Hasdai de Cresques que el va acollir a casa seva. A partir d'aquest moment Jafudà s'incorporà a la cort per resoldre el tema dels atles. En arribar alla va trobar que el funcionari Bernat esteia alïat amb l'ofre Samuel que havia partit amb l'Atles Furtiu. A partir d'aquest moment Bernat aconseguí la contrasenya per poder fer-se amb ell llibre la Flor de les Històries d'Orient, enviant a cercar-lo a Samuel, odiat per Jafudà. Llavors Samuel seguiria el seu propi cami per aconseguir el llibre mentre que Jafudà viatjaria per la Catalunya visquent noves aventures i conflictes per resoldre el cas de l'Atles Furtiu.

El problema s'esdevé quan el suposat alïat d'en Bernat, en Samuel, es empressonat perquè va vendre el llibre de les Històries d'Orient, conseguint així els doblers reials per donar-los a una causa rebel en contra del rei.

Llavors Jafudà viu una sèrie de succesos relcionats amb l'empresonament del Samuel. Jafudà va anar a visitar al Samuel a la presó, proposant-li que l'alliberaria, si de recompensa li donava l'Atles Furtiu. Més endevant, Jafudà va aconseguir el doblers del negoci de Andrea Belardo i d'un prèstec d'un negociant, per poder pagar i aconseguir els serveis d'un treballador del Nas de Pebrot perque li fes les tasques “brutes” a Jafudà, és a dir, alliberar a nen Samuel. El capítol acaba amb una situació desgavellada on la dona del mestre Hasdai parteix de cases pegant crits degut a l'aparició d'uns homes misteriosos, demanant per en Jafudà i en Samuel, que s'havia escapat de la presó i suposadament, era mort. 

PERSONATGES

Personatges principals:

Jafudà: com ja coneixem, és el protagonista i narrador de l'obra. A n'aquest capítol podem veure que, a mesura que passa el temps i el Jafudà creix, és modernitza amb la cultura que reb a Barcelona i torna més independent del seu pare, mestre Cresques, i comença a prendre les decisions i responsabilitats pel seu compte, ja sigui sobre el seu futur relacionat amb l'estada a Barcelona i els fets que deriven d'aquesta estada o del casament assignat pel seu pare amb la filla del rabí Salomó i Hanini.

Bernat: Bernat és un retrat lliure del conegut escriptor i cortesà Bernat Metge. Néix a Barcelona entre els anys 1340-1346. La mort del seu pare i el posterior casament de la seva mare amb Ferrer Sayol, pot ser una gran font d'influencia perque Bernat s'introduís en el món de la cort. Entrà, més tard, al servei del duc de Girona que arribaria a convertir-se en Joan I. Va anar ascendent de categoria com a funcionari. A la novel·la el trobam com a secretari del primogènit Joan, com a home de palau, que s'encarrega d'usar el jove protagonista i els seus mapes d'acord amb els seus interessos, el que el jove interpreta com a prioritats del reialme. Reb a Jafudà quan arriba a Barcelona i aconsegueix que vegi a l'infant. Més tard, Jafudà l'acompanyarà a la cort de Girona, i de mica en mica els dos personatges es faran amics de conveniència.

La família de Cresques: un paper important l'exerceixen també els familiars llunyans de Jafudà, una petita família formada per el mestre Hasdai de Cresques, pare de la família, juntament amb la seva muller i el seu fill Mossè. Aquests, li van oferir un refugi quan va arribar a Barcelona, i durant tota l'estada eren els seus consellers, els que ajudaven a Jafudà i tenien cura d'ell.

Samuel: a n'aquest capítol torna a comparèixer l'orfe Samuel, tan odiat per el nostre protagonista Jafudà. Apareix com un aliat de Bernat, que pretén aconseguir doblers per a una causa rebel, per la qual, quan el descobreixen, el tanquen a la presó. Aquest fet té gran importància en l'estada de Jafudà a Barcelona i en la recerca de l'Atles.

Personatges secundaris:

Al llarg d'aquest capítol ens topam amb gran varietat de personalitats, dels quals destaquen els següents:

- Els funcionaris de la cort de Girona

- Duc de Girona

- El rei Pere el Cerimoniós

- Sibil·la de Fortià

- Anselm Turmeda

- Els monjos Eiximenis i Vicent Ferrer.

- Andrea Belardo i Francesc

AMBIENTACIÓ

A n'aquest capítol, el narrador ens porta fora de Mallorca, als arrers de la Barcelona medieval i el seu rerepaís. Allà hi trobem el poder reial, que se sobreposa a una societat comparable a la de Mallorca. Però a través dels mapes i dels personatges secundaris, disposem també d'una visió del món conegut d'aleshores que ens permet viatjar gairebé sense fronteres. Les disputes entre regnes cristians i el Papat són presents en la vessant diplomàtica de la vida de Palau. En connexió amb l'Atles, trobem referències constants a la ciència medieval.

De fet, l'Atles reial, el que respon a l'encàrrec de la corona, és un mapamundi autèntic: va ser enllestit el 1375, es custodia encara avui als arxius francesos i és conegut com l'Atles Català. L'autoria és atribuida a l'obrador de Cresques. Resulta difícil saber fins a quin punt els cartògrafs medievals eren autèntics intel·lectuals: hi ha qui diu que eren més aviat il·lustradors i copiadors de luxe. En qualsevol cas, l'elaboració del mapa serveix de pretext per a parlar de les cròniques de viatge d'aleshores, de les tècniques marineres i dels avenços astrològics.

VALORACIÓ

Aquest capítol ha estat ple de sorpreses, d'enganys i confessions, com també l'aparició de personatges que emmarquen el fil de la història. Podem veure el desenvolupament dels personatges durant els 5 anys que dura aquest capítol, sobretot el de Jafudà, que comença a enllestir els seus propis negocis de cartògraf i torna una persona més madura i independent del seu pare, mestre Cresques. Després de llegir aquest fragment de l'obra, que conclou amb una situació moguda relacionada amb el Samuel, podem esperar qualsevol cosa de l'obra, ja sigui l'estada del personatge a Barcelona per arreglar els caus oberts, combatint amb la vinent epidèmia, o la tornada a cases a Mallorca, per ajudar al seu pare Cresques i resoldre el tema de les bodes, o qualsevol altra tipus de continuació a l'obra. Tot depén de la vostra imaginació, lectors!

Miquel i Patryk

B1A