Argument:
Jafudà
és el jove fill de Cresques d'Abraham, un cartògraf jueu de
Mallorca. L'acció arranca quan el rei Jaume II encarrega al mestre
un mapamundi especial, el més bell i savi que mai s'hagi dibuixat.
Un
dia, Cresques comunica als seus la decisió de fer-ne dos, d'Atles:
el que els han demanat i un segon, el furtiu, que recollirà les veus
més secretes i totes les llegendes del món, aquell món seu del
segle XIV. Així ho fan, comptant amb informadors privilegiats, dos
dels quals estableixen una relació molt especial amb Jafudà: un
armeni cec i una princesa africana. Arribat el moment, el noi junt a
Samuel, amb el qual no tenia bona relació, rep l'encàrrec de portar
els mapes a la cort de Barcelona. Degut a una discussió entre els
dos nois durant el trajecte, la seva relació acaba, i Samuel li roba
un dels atles, el furtiu, a Jafudà mentres dormia i desapareix.
Jafudà desesperat intenta recuperar el tresor.
 |
| Cresques d'Abraham. |
Personatges:
- Cresques d'Abraham és una figura que està documentada històricament, com el seu fill Jafudà. És cartògraf i al relat apareix com un pare bondadós, un home de fe i un mestre d'inqüestionable saviesa. Al principi, és el nord i és el sol per al fill, però a poc a poc va apareixent una tensió inevitable.Jafudà és el protagonista de la història. Fill del mestre Cresques, el qual ajuda a l’elaboració dels atles i l’encarregat, junt amb Samuel, a portar-lo a Barcelona al rei Jaume I.
- Samuel va quedat orfre al morir el seu pare. És acollit per la familia Cresques. No manté massa bona relació amb en Jafudà ja que aquest no el suporta. Al final del capítol roba l’atles a Jafudà mentres aquest dormia.
- Isac és el germà major de Jafudà i es fa bon amic amb en Samuel. Un dia durant una discussió entre el mestre i Samuel, Isac va marxar, i el varen trobar uns pescadors mort a la mar, duit per les corrents (la causa de la seva mort és desconeguda).
Altres
personatges menys importants són:
- La mare de Jafudà, Setaddar.
- L’ Astruga, germana de Jufadà.
- L’oncle Astruc, el rabí Solomó d’Abrafim i la seva dona Hanini.
- L’armenic cec, Betros.
- La princesa africana.
- Jaume I.
Estructura:
En
el següent capítol podem distinguir dues parts:
- La primera part descriu la situació en una època de pau i d’aprenentatge, quan Jafudà era petit, i veia al mestre Cresques com al millor pare i el més savi home que mai haguès conegut, amb el qual tenia una relació molt estreta.
- La segona part comença amb una época fosca de guerres i epidèmies ( la pesta). Jafudà havia crescut i ja no comparava el seu pare amb la perfecció, sinó que comença a haver-hi tensió entre ells. També aquesta segona part la podem carecteritzar per les coses dolentes que hi tenen lloc, com la mort d’Isac, i la desaparició de l’atles.
AMPLIACIÓ:
Primera
part:
Aquest
segon capítol comença fent referència al mestre Cresques, el qual
com ja sabem era el pare de Jafudà. Jafudà comença decrivint el
seu pare, com a l’home més bó i admirable del món, en altres
paraules el veu perfecte, un exemple a seguir. Cresques tenia l’ofici
de fer mapes i li ensenyà a Jafudà la seva professió desde ben
menut.
Un
dia se l’endú amb ell a visitar els seus clients, i després van
sortir de la ciutat (cosa que rarament passava, ja que pels camins hi
havia lladres, borratxos…) per anar al port a cercar el correu que
havia d’arribar de Barcelona. Al veure la carta Cresques es sentí
honorat, el rei Pere li encarregà fer un mapamundi (el més gros,
formós i poblat que mai haurà dibuixat cap home), el qual havia de
tenir llest en tres anys i li recompensaría amb 150 florins.
Per
celebrar les bones notícies van fer una festa l’endemà amb els
amics i la familia, aprofitant que aquell dia arribava el sabat. El
mestre decideix fer dos atles: un
atles reial, sobre el món conegut i
un altre, el furtiu
que reculli també totes les llegendes. Prest el mestre s’adona de
tota la feina que duria aquest treball, i que necessitaria ajuda.
Així que va pensar acollir un nen orfre, anomenat Samuel, el qual va
ser recomanat per un amic seu. Cresques li ensenyà l’ofici tal i
com al seu fill. Aquest es va notar més ágil a l’hora de aprendre
que en Jafudà. Aquest fet posà molt jelós a Jadufà. Samuel es va
fer molt bon amic amb Isac ( el germà major de Jadufà) peró en
canvi Jadufà no el suportava, fins i tot el va arribar a odiar-lo,
el trobava aprofitador de la seva familia.
Passats
els anys, el rei va deixar dos anys més per acabar l’atles i
entregar-li, i si no complien amb el temps, li llevaria a Cresques
totes funcions i relacions amb la cort reial. Amb sort i rapidesa
tots cooperant amb l’atles van anar acabant la feina. El mestre
pensà donar-li ambdós altles a rei, i aquí fou quan en Samuel va
posar-se en contra de la proposta, i començà una discussió entre
els dos. El mestre es va posar de tots colors i li li va escopir a
Samuel coses que havia callat durat anys (va acusar-lo d’abusar
dels que l’acollien, de avarícia, i de altres coses). Samuel se’n
va anar enfadat, i tot seguit darrera seu Isac.
Segona
part:
Jafudà
i la seva família esperen fins ben tart a que tornin Isac i Samuel,
però només el segon torna i diu que no sap res d'on és l'Isac.Al
dematí següent en veure que encara no havia aparagut, Cresques i
Jafudà es dirigeixen cap a ca l'atzuir, però el pare el fa esperar
a fora, moment en que el noi se'n adona de que Isac està mort. Uns
pescadors el van trobar a vorera de mar ofegat.
Pocs
dies després de la mort de l'Isac s'instalà a casa seva com a
captiu un homes major i cec que es deia Betros. No feia massa feina,
però va ser de gran ajuda per acabar d'elaborar els atles. També,
un any després de l'arribada de Bretos, s'instalà una nova criada
africana de nom Selima.
Durant aquell hivern van
anar apareguent nous problemes a les seves vides. El fill del rei de
Mallorca va escapar de l'illa, dins la ciutat va esclatar una gran
revolta entre els esclaus (sards, genovesos, balcànics, tàrtars,
turcs i barbarescs), i al llarg d'aquell any també aparegué la fam,
fet que portà als cristians pensar que els jueus era qui els
llevaven el menjar, i això va fer que la gents s'enfollies i atacà
als jueus. Va haver-hi moltes morts jueves.
Quan Cresques tenia els
atles preparats per dur-los al rei, va apareixer una epidèmia la
pesta. Aquesta, com és d'habitual va endur-se'n primer als més
pobres i febles. Els soldats van tancar les portes de la ciutat, però
tota precaució va ser poca, ja que la malaltia va aconseguir
arribar-hi. L'àvia Astrugona i l'oncles Vidal també van ser
afectats per tal pesta i moriren.
Cresques
va decidir que era el moment més indicat pe dur-li els atles al rei,
però la seva dona no el deia patir per el seu estat de salut i per
aquest motiu a d'enviar el seu fill Jafudà juntament amb en
Samuel.Degut a una discussió entre els
dos nois durant el trajecte, la seva relació acaba, i Samuel li roba
un dels atles, el furtiu, a Jafudà mentres dormia i desapareix.
Jafudà desesperat intenta recuperar el tresor.
Opinió
crítica:
Aquest
capítol ha estat molt captivador, a excepció del principi ja que el
mestre conta històries del seu pare i és quan es duu a terme
l’elaboració de l’atles. Però a mesura que hem anat avançant i
llegint, ens ha agradat molt ja que começa ha haver-hi més acció,
amb el començament de les guerres i epidèmies de l’època, la
mort de Isac, i el que més ens ha sobtat ha estat la relació que
tenen en Jafudà i Samuel, els qual no es suportaven l’un a
l’altre. El final del capítol ha estat molt inesperat quan Samuel,
li roba l’atles reial, i desapareix deixant totsol a Jafudà.
Dades
d’interès:
Aina Mª Colomar Amengual
Andreea Costras
ª
ResponElimina