Aquest quart capítol del
llibre centra la seva atenció en un personatge anomenat Bernat, que
fa referència a la persona de Bernat Metge, funcionari i escriptor
molt conegut de la Cancelleria Reial. Coneixerem també un poc
l'història de la Cancelleria, i per consegüent, continuarem amb les
aventures del nostre protagonista Jafudà.
BERNAT
METGE
Bernat Metge fou un
escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les
lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes del
tombant del segle XIV, introductor de l'estil renaixentista a la
literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran
sornegueria. També fou secretari reial. La seva obra mestra és Lo
Somni.
CANCELLERIA
REIAL
La Cancelleria Reial era
l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada
al segle XIII. La societat de l'època va prendre els seus documents
com a models de normalització lingüística de la llengua catalana.
El primer canceller citat, en un document del 1218, fou el bisbe de
Barcelona, Berenguer II de Palou. El canceller s'ocupava de la
redacció de tot tipus de documents administratius: certificacions,
lletres reials, llicències, etc. Jaume I a la seva creació, va
disposar que tota la documentació del Regne de València fos
redactada en llengua vulgar i no en llatí.
A partir d'aleshores,
tota la documentació fou unificada a la Corona d'Aragó. Els
textos es redactaven en català/valencià o aragonès, però a
partir de la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en
català. Totes les institucions de la Corona
d'Aragó (la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del Regne
de València i el Gran i General Consell de Mallorca), a més de
tots els municipis i notaris, utilitzaren un mateix model lingüístic.
ARGUMENT
Al
començament del capítol veim la posició de Jafudà quan va arribar
a Barcelona, caminant per carrers bruts plens de misèria i cansat,
va trobar a un oncle llunya seu mestre Hasdai de Cresques que el va
acollir a casa seva. A partir d'aquest moment Jafudà s'incorporà a
la cort per resoldre el tema dels atles. En arribar alla va trobar
que el funcionari Bernat esteia alïat amb l'ofre Samuel que havia
partit amb l'Atles Furtiu. A partir d'aquest moment Bernat aconseguí
la contrasenya per poder fer-se amb ell llibre la Flor
de les Històries d'Orient,
enviant a cercar-lo a Samuel, odiat per Jafudà. Llavors Samuel
seguiria el seu propi cami per aconseguir el llibre mentre que Jafudà
viatjaria per la Catalunya visquent noves aventures i conflictes per
resoldre el cas de l'Atles Furtiu.
El problema s'esdevé quan
el suposat alïat d'en Bernat, en Samuel, es empressonat perquè va
vendre el llibre de les Històries d'Orient, conseguint així els
doblers reials per donar-los a una causa rebel en contra del rei.
Llavors Jafudà viu una
sèrie de succesos relcionats amb l'empresonament del Samuel. Jafudà
va anar a visitar al Samuel a la presó, proposant-li que
l'alliberaria, si de recompensa li donava l'Atles Furtiu. Més
endevant, Jafudà va aconseguir el doblers del negoci de Andrea
Belardo i d'un prèstec d'un negociant, per poder pagar i aconseguir
els serveis d'un treballador del Nas de Pebrot perque li fes les
tasques “brutes” a Jafudà, és a dir, alliberar a nen Samuel. El
capítol acaba amb una situació desgavellada on la dona del mestre
Hasdai parteix de cases pegant crits degut a l'aparició d'uns homes
misteriosos, demanant per en Jafudà i en Samuel, que s'havia escapat
de la presó i suposadament, era mort.
PERSONATGES
Personatges
principals:
Jafudà: com ja coneixem, és el protagonista i narrador de
l'obra. A n'aquest capítol podem veure que, a mesura que passa el
temps i el Jafudà creix, és modernitza amb la cultura que reb a
Barcelona i torna més independent del seu pare, mestre Cresques, i
comença a prendre les decisions i responsabilitats pel seu compte,
ja sigui sobre el seu futur relacionat amb l'estada a Barcelona i els
fets que deriven d'aquesta estada o del casament assignat pel seu
pare amb la filla del rabí Salomó i Hanini.
Bernat:
Bernat
és un retrat lliure del conegut escriptor i cortesà Bernat Metge.
Néix a Barcelona entre els anys 1340-1346. La mort del seu pare i el
posterior casament de la seva mare amb Ferrer Sayol, pot ser una gran
font d'influencia perque Bernat s'introduís en el món de la cort.
Entrà, més tard, al servei del duc de Girona que arribaria a
convertir-se en Joan I. Va anar ascendent de categoria com a
funcionari. A la novel·la el trobam com a secretari del primogènit
Joan, com a home de palau, que s'encarrega d'usar el jove
protagonista i els seus mapes d'acord amb els seus interessos, el que
el jove interpreta com a prioritats del reialme. Reb a Jafudà quan
arriba a Barcelona i aconsegueix que vegi a l'infant. Més tard,
Jafudà l'acompanyarà a la cort de Girona, i de mica en mica els dos
personatges es faran amics de conveniència.
La
família de Cresques: un
paper important l'exerceixen també els familiars llunyans de Jafudà,
una petita família formada per el mestre Hasdai de Cresques, pare de
la família, juntament amb la seva muller i el seu fill Mossè.
Aquests, li van oferir un refugi quan va arribar a Barcelona, i
durant tota l'estada eren els seus consellers, els que ajudaven a
Jafudà i tenien cura d'ell.
Samuel:
a
n'aquest capítol torna a comparèixer l'orfe Samuel, tan odiat per
el nostre protagonista Jafudà. Apareix com un aliat de Bernat, que
pretén aconseguir doblers per a una causa rebel, per la qual, quan
el descobreixen, el tanquen a la presó. Aquest fet té gran
importància en l'estada de Jafudà a Barcelona i en la recerca de
l'Atles.
Personatges secundaris:
Al llarg d'aquest capítol ens topam amb gran varietat de
personalitats, dels quals destaquen els següents:
- Els funcionaris de la cort de Girona
- Duc de Girona
- El rei Pere el Cerimoniós
- Sibil·la de Fortià
- Anselm Turmeda
- Els monjos Eiximenis i Vicent Ferrer.
- Andrea Belardo i Francesc
AMBIENTACIÓ
A n'aquest capítol, el narrador
ens porta fora de Mallorca, als arrers de la Barcelona medieval i el
seu rerepaís. Allà hi trobem el poder reial, que se sobreposa a una
societat comparable a la de Mallorca. Però a través dels mapes i
dels personatges secundaris, disposem també d'una visió del món
conegut d'aleshores que ens permet viatjar gairebé sense fronteres.
Les disputes entre regnes cristians i el Papat són presents en la
vessant diplomàtica de la vida de Palau. En connexió
amb l'Atles, trobem referències constants a la ciència medieval.
De fet, l'Atles reial, el que respon
a l'encàrrec de la corona, és un mapamundi autèntic: va ser
enllestit el 1375, es custodia encara avui als arxius francesos i és
conegut com l'Atles Català. L'autoria és atribuida a l'obrador de
Cresques. Resulta difícil saber fins a quin punt els cartògrafs
medievals eren autèntics intel·lectuals: hi ha qui diu que eren més
aviat il·lustradors i copiadors de luxe. En qualsevol cas,
l'elaboració del mapa serveix de pretext per a parlar de les
cròniques de viatge d'aleshores, de les tècniques marineres i dels
avenços astrològics.
VALORACIÓ
Aquest capítol ha estat ple de sorpreses, d'enganys i
confessions, com també l'aparició de personatges que emmarquen el
fil de la història. Podem veure el desenvolupament dels personatges
durant els 5 anys que dura aquest capítol, sobretot el de Jafudà,
que comença a enllestir els seus propis negocis de cartògraf i
torna una persona més madura i independent del seu pare, mestre
Cresques. Després de llegir aquest fragment de l'obra, que conclou
amb una situació moguda relacionada amb el Samuel, podem esperar
qualsevol cosa de l'obra, ja sigui l'estada del personatge a
Barcelona per arreglar els caus oberts, combatint amb la vinent
epidèmia, o la tornada a cases a Mallorca, per ajudar al seu pare
Cresques i resoldre el tema de les bodes, o qualsevol altra tipus de
continuació a l'obra. Tot depén de la vostra imaginació, lectors!
Miquel i Patryk
B1A
