Capítol 6: Jaume

Aquest sisé capítol s'anomena Jaume, perquè el protagonista del llibre (Jafudà) , adopta aquest nom per sobreviure.

Estructura:
       
Podríem dividir aquest capítol en tres parts:

- 1a part, desde que en Jafudà arriba a Barcelona i torna a Mallorca.

- 2a part, desde que arriba a Mallorca fins que els seus familiars li conten el que a pasat a l'illa en la seva ausència.

- 3a part, desde que li conten el que ha passat fins que canvia el seu nom.

Argument:

Aquest capítol comença amb el malestar de Jafudà en el vaixell (de camí a Barcelona) perquè deixa la seva família a Mallorca i ens expressa les ganes que té de saltar del vaixell per tornar a Mallorca, però que no pot ja que hi ha diversos motius que s'ho impedeixen.

Al arribar a Barcelona, va cap a casa de Mossè i li conta els rumors sobre les revoltes a Mallorca. En Mossè l'ajuda a arribar a palau, per parlar amb en Bernat Metge, que era el motiu per el qual havia viatjat a Barcelona. Bernat Metge li diu que té l' Atles furtiu i que en Samuel s'ho va donar a canvi de favors i promeses a la cort de l'aleshores infant. En Bernat Metge li va tornar l'atles i li ofereix un lloc en un vaixell per tornar a Mallorca, a canvi de que en Jafudà,  convertesqui a tots els jueus de Mallorca al cristianisme, ja que era l'única manera de que els jueus se salvin. En Jafudà accepta i s'en va amb l'atles i torna amb Mossè. Les coses es compliquen durant la nit a causa dels ciutadans que es revolten i destrossen les cases dels jueus i maten als jueus. Per sort en Jafudà, en Mossè i la seva mare aconsegueixen escapar  i es refugien en una antiga presó amb els jueus que s'amaguen de la revolta. A continuació, en Jafudà es fa passar per mort per no tenir problemes amb la revolta i arribar al port on l'esperava un vaixell per tornar a Mallorca.

En arribar a l'illa, una persona li conta a Jafudà que el Call està destrossat i que els jueus que han sobreviscut a la revolta de Mallorca estan refugiats en el castell de Bellver. En el castell, Jafudà es troba amb la seva família. Primer parla amb la seva mare, la qual li diu amb tristesa que el mestre Cresques a mort. Després la família i en Marzoch ( marit de n'Astruga) li conten a Jafudà que en la revolta varen aparèixer un grup d'assaltants amb una persona encaputxada, en Samuel. La família es va sorprende molt de veure en Samuel, ja que en teoria era mort. En Samuel cercava en Jafudà i amenaçava amb matar a la família si no li deien on estava. Finalment, el grup amb el que venia en Samuel, s'adona que'n Samuel és jueu i el maten. Quan el grup està a punt de matar a la resta de la família, apareix na Selima nua, la qual aconsegueix distreure al grup d'assaltants perquè la família escapi. Selima s'acomiada de la família dient que li hagués agradat ser germana de'n Jafudà.
A partir d'aquest moment, en Jafudà s'adona que na Selima i el seu fill en Jaume, estan morts.
Adamés, Marzoch confessa a Jafudà que Samuel és el germà del seu pare, es a dir, el seu oncle.
      
Després de tot, el canonge, va dir-li a Jafudà que l'única manera de que els jueus sobrevisquin era convertint-se al cristianisme. Llavors, en Jafudà, convenç a la majoria dels jueus del castell, i la resta s'escapa del regne amb l'ajuda del canonge. Tots els jueus que es van quedar, varen ser batejats. Na Setaddar va pasar a nombrar-se Anna, n'Astruga es va anomenar Francesca, en Marzoch va passar a nomenar-se Lluís Granada, i per últim, en Jafudà va decidir nomenar-se Jaume Ribes en honor al fill que no va poder cuidar.
Per concloure el capítol, Jafudà torna amb la seva familia a ca seva i troba la brúixola que el seu pare li havia promés.

Personatges:

   - Jafudà, protagonista
   - Bernat Metge, funcionari de la cancelleria reial
   - Selima, estimada de'n Jafudà
   - Mossè, amic de'n Jafudà
   - Mare de Mossè 
   - Samuel, oncle de'n Jafudà
   - Setaddar, mare de Jafudà
   - Canonge, membre del capítol d’una església o catedral 
   - Astruga, germana d'en Jafudà 
   - Marzoch, marit de n'Astruga

Ambientació:

Aquest capítol transcorre a Barcelona, concretament al Call; i a l'illa de Mallorca.

Opinió personal: 

Podem concloure que aquest capítol (Jaume), és un capítol "definitiu" no només per la seva situació en l'estructura externa (penúltim capítol), sinò també per l'estructura interna, ja que ens revela pràctiment tota la trama d'aquesta novel·la.

Alin & Pavel Moldovan

      

B1A                

Capítol 5: Selima

En aquest cinquè capítol, podem trobar dues línees argumentals, la de Jafudà i la de Selima, i tambè una introducció que pareix provenir d'un futur més llunyà que el propi final del capítol. Coneixerem la història de Selima, el que aporta a Jafudà i com enllaça la història de Selima al fil argumental.

Argument:

Jafudà esmenta el seus records des de un futur llunyà explicant el seu desig de tornar a aquel temps tant preciat per ell.

Després, amb la adquisició d'una nova esclava serraïna. Adquerida pel seu pare, Mestre Cresques, per ajudar en tasques domèstiques, va conèixer la que seria la seva amada Selima. Tot seguit de acollir-la, per l'interés de Jafudà sobre ella, ella li comença a relatar uns contes fascinants. En aquest contes explicava la caiguda del seu imperi i el motius de la seva caiguda, i alhora, narrava el seu propi naixement fins que la varen esclavitzar. Així mateix, amb les narracions contades per Selima, Jafudà agregaba als dos atles ilustraciones referents a les terres de Selima i, l'informació menys contrastada només la agregaba a l'Atles Furtiu. Gràcies a les narracions de Selima, Jafudà va aconseguir acabar els dos atles a temps de la seva entrega. Així doncs, uns dies abanas de partir, en terminar d'escoltar el relat de Selima , Jafudà i Selima s'allitaren. Des de aquell moment Jafudà es va sentir home. Al cap d'uns pocs dias ell va partir cap a Barcelona.

Respecte a la segona part del capítol, comença amb la seva tornada a Mallorca al cap de 5 anys. Al tornar es veu obligat a casar-se en un matrimoni concertat pel seu pare Abraham Cresques amb Dolça, la filla del rabi Salomò. Paral·lelament segueix amb la seva amada Selima per a finalment, decidir no fer ús de la bigàmia i divociarse de la Dolça i casarse amb Selima ( secretament de la societat), però segueix mantenit a la Dolça i la seva familia. A més va tenir un fill amb Selima que el va anomenar Jaume en honor al seu àvi que mai coneixería. Tot seguit de parir el seu fill, Jafudà va decidir anar a cercar el atles però quan ja navegant a alta mar, va veure el call incendiat. Volía tornar però el mariners no el deixaven, no podia fer res.

Selima:

1. Avarícia : La princesa Anàlia es casa amb Mansa Musa. Mansa Musa va a la Meca amb la primera esposa, passen pel Caire i conèixen a l'Andalusí. Al Tornar de la Meca, passen pel Caire una altre vegada i convencen al Andalusí perquè els acompanyes. De camí lluiten contra tuaregs i els "homes rojos" al final del llarg cami arriben a Tembuc.
   2. Infidelitat: Arriben extrangers provinents de Mallorca. La princesa Anàlia els encarcela fins que mediant tributs carnals com riqueses els converteix. Però el seu capita no els accepta, després l'encarcelen. Per convençer-lo fan una prova d'astucia en la que ell perd i, per això, resta a Tembuc i lleu amb ella (que era un costum de la terra). Passat el temps, crearen una forta amistat entre ells. A més a més, ella va queda embarazada i es divorcia de Mansa Musa. Per aquest motiu, va escapar amb Aljaume Frari. Finalment tenen una filla que anomenen Selima.
   3. Discòrdia: Mentre escapaven i cercaven refugi els fan fora de totes les ciutats que van fins que arriven al Mossi. El rei mossi parla amb ells i s'adona que amb aquesta situació podria guanyar una guerra contra el Mali. Tot seguit ell va començar la guerra.

4. Vanitat: El rei mossi perd la guerra i s'inclina davant Mansa Musa. Per calmar la ira del rei Mansa Musa Aljaume Frari i Anàlia son ofrenda de pau. Mansa musa els perdona la mort amb la condició que Aljaume Frari vagi a cercar or per les seves terres i d'aquesta manera salvar el seu regne de la pobresa, però Aljaume Frari no va tornar. Després, Mansa Mussa va anar a cercar ell mateix els tressors i mentres era fora l'Andalusí usurpa el seu tron i toma control del seu regne. D'altra banda, Anàlia escapa amb la seva filla i arriben a un illa. Endemés, Anàlia es morta en la illa per uns pirates que cercaven esclaus per vendre i Selima es capturada.

Personatges:

Anàlia → Era la rebesnèta del gran Sundiata el Mandinka i una princesa digna del llinantge dels mandika. Era la més llesta i formosa de les filles de la terra.

Mansa mussa → Era el besnèt de Sundiata i també era digne del llinatge dels mandika. Es va casar amb Anàlia i quan ella es va fugar amb Aljaume Frari varen terminar i ell els va donar caça

Aljaume Fari/Juame Ferrer → Un explorador extranger pel qual Anàlia va deixar a Mansa Musa i es va casar ell. Varen tenir una filla anomenda Selima que ell mai va arribar a conèixar

*Sundiata el mandinka → Rebesavi de la princesa Anàlia, el primer gran rei que tengueren a Mali. Va lluitar contra Guinea sortint victorios i predica el naixement del Mansa, el rei de reis, del Mali.

Andalusí → (Abu Haq Es Saheli) Fa de consejer del rei Mansa Musa i s'aprofita de la seva partida per usurpar-li el seu regne

Inali → La primera dona de Mansa Musa, amb ella fa el viatge cap a la Meca a presentar el seus honoraris als Deus

Context històric:

El primer rei del linatge de Laye era Kankan Musa, també conegut com Kango Musa. Després d'un any sencer sense noticies d'Abubakari II, va ser coronat Mansa Musa. Va ser el primer musulmà certament devot que va dirigir l'imperi. Va procurar fer de l'islam la fé de la aristocràcia, però va mantenir la tradició imperial de no forçar al poble.

Jaume Ferrer:

Jaume Ferrer va ser un dels grans navegants mallorquins. En 1346, més concretament el 10 de agost, dia de San Lorenzo, arriba al riu d' Or, en les costes del que avui en dia es Gambia. Va ser el primer europeu conegut en navegar per les costes de l'Àfrica. El va fer tres quarts de segle abans que arribaren ahí els mariners portuguesos.

La seva rellevància rau en la representació iconogràfica a l’Atles català de 1375 que pertany als cartògrafs Abraham i Jafudà de Cresques, i en altres de posteriors, d’un vaixell amb una senyera i diverses figures humanes pintat al sud de les Illes Canàries amb la següent llegenda (amb ortografia comprensiva): “Partic l’uixer d’en Jacme Ferrer per ‘nar al Riu de l'Or al jorn de Sent Llorenç qui és a X d’agost e fo en l’any MCCCXLVI".

Dissortadament la llegenda no informa ni de l’èxit ni del fracàs de l’expedició. En tot cas seria indicatiu del fet que el 1346 la navegació ja havia assolit el cap Bojador, ja que el Riu d'Or són les terres que s’hi troben al sud (actualment al Sàhara Occidental).

Jafudà:

En el passat:

1. Coneix la Selima
2. Ella conta la seva història
3. S'alliten
4. Ell parteix cap a Barcelona

En el futur:

1. Torna a Mallorca
2. Es casa amb la Dolça
3. Segueix amb la Selima
4. No fa ús de la Bigàmia
5. Es divorcia(d'amagat) de Dolça
6. Es casa amb la Selima(d'amagat)
7. Tenen un fill
8. Marxa cap a Barcelona

Personatges :

Cresques d'Abraham → Es el pare i mestre de Jafudà que inicia el projecte d'Atles que després Jafudà va acabar amb ajuda de Selima, esclava que ell va comprar

Betrós → És un esclau que varen comprar i que resulta ser un savi armeni i cristià. Ell va aportar bastant de ajuda a l'atles furtiu mediant les seves narracions

Samuel → Fill de mestre Corcós va quedar orfe de petit. Va ser acollit per la familia Cresques i va aprendre l'art de la cartografía.

Va robar l'atles furtiu a Jafudà i el va utilitzar com medi per veure Bernat Metge. Es pot veure com entre tot dos fan una conspiració contra el rei Pere el Cerimoniós i intenten aconseguir que l'infant Joan el caçador es converteixi en rei

Astruga → És la germana de Jafudà

Marzoch → És l'espos de Astrugona. Va tenir 3 fills amb ella.

Settadar → És la mare de Jafudà. Degut al seu estat de salut es va tenir que comprar una esclava per ajudar en feines domèstiques.

Selima → És una esclava serraïna adquirida pel seu pare per ajudar en feines domèstiques. Jafudà es va enamorar de ella i es va casar amb ella.

Dolça → Primera esposa de jafudà. Filla del rabí Salomò Abrahim i la Hanini.

Sibil·la → Quarta esposa de Pere el Cerimoniós i causant de la disputa familiar entre el rei i el seu primogènit. Recomana al rei Pere que desheredi al seu fill, d'aquesta manera la seva descendència qui accedís al tron.

Jucef → Primogènit de la germana de Jafudà

Rabí Salomò Abrahim → Rabí molt important en el call, fa negoci amb Abraham de Cresques per casar la seva filla amb el Jafudà

Hanini → Esposa del Rabi Solomò i mare de la Dolça, quan mor el seu marit es va a viure amb la seva filla Dolça a la casa d'en Cresques.

Martí l'humà→ Fill de Pere el Cerimoniós i segon hereu de la corona d'Aragó. La seva figura només es esmentada al capítol però degut a la seva forma física, la seva salut, el seu caràcter afable i humanitari en la realitat, la consideració que es té cap a ell és la d'un rei no apte per governar al tron, només per lluir corona i deixar a altres governar. Tot això, dit per Bernat Metge en el capítol.

Hasdai → Rabí i prohom de la ciutat de Barcelona, es l'oncle de Jafudà i qui li dona un gran suport i consell, ajuda a Jafudà en tot el possible,

Joan el caçador → És el primogènit del rei Pere el Cerimoniós, Alfred Bosch l'esmenta com si fos un personatge manipulat per les influències de Bernat Metge.

Bernat Metge → Es pot considerar l'autor que va demanar l'atles reial i la verdadera persona qui gobernava la corona d'Aragó. Es un personatge que aprofitant la seva posició utilitza la gent en el seu propi benefici sense perdre res.

Pere el Cerimoniós → El rei Pere el Cerimoniós no vol sobre res del conflicte pel seu regne. Quan es troba amb Jafudà l'encomana un atles mundial i encàrrecs menors.

Valoració personal:

Aquest capítol esta replet de fets històrics que es poden relacionar amb fets reals, és un capítol ric tant per la seva importància que dòna cap a la realitat com pel que fa Alfred Bosch intentant encaixar la realitat en el capítol. Després la estructura del capítol està divida en bots en el temps com el reste del llibre i això et crea una ànsia de qualque manera per continuar llegint. Per concloure, aquesta mescla que aconsegueix Alfred Bosch fa del capítol com el reste de llibre molt bons de llegir i apte per un públic amb un nivell mínim sobre història de la llengua catalana.

Juan Ignacio del Castillo e Irene López

Capítol 4: Bernat

Aquest quart capítol del llibre centra la seva atenció en un personatge anomenat Bernat, que fa referència a la persona de Bernat Metge, funcionari i escriptor molt conegut de la Cancelleria Reial. Coneixerem també un poc l'història de la Cancelleria, i per consegüent, continuarem amb les aventures del nostre protagonista Jafudà.

BERNAT METGE

Bernat Metge fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes del tombant del segle XIV, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. També fou secretari reial. La seva obra mestra és Lo Somni.

CANCELLERIA REIAL

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada al segle XIII. La societat de l'època va prendre els seus documents com a models de normalització lingüística de la llengua catalana. El primer canceller citat, en un document del 1218, fou el bisbe de Barcelona, Berenguer II de Palou. El canceller s'ocupava de la redacció de tot tipus de documents administratius: certificacions, lletres reials, llicències, etc. Jaume I a la seva creació, va disposar que tota la documentació del Regne de València fos redactada en llengua vulgar i no en llatí.

A partir d'aleshores, tota la documentació fou unificada a la Corona d'Aragó. Els textos es redactaven en català/valencià o aragonès, però a partir de la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en català. Totes les institucions de la Corona d'Aragó (la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del Regne de València i el Gran i General Consell de Mallorca), a més de tots els municipis i notaris, utilitzaren un mateix model lingüístic.

ARGUMENT

Al començament del capítol veim la posició de Jafudà quan va arribar a Barcelona, caminant per carrers bruts plens de misèria i cansat, va trobar a un oncle llunya seu mestre Hasdai de Cresques que el va acollir a casa seva. A partir d'aquest moment Jafudà s'incorporà a la cort per resoldre el tema dels atles. En arribar alla va trobar que el funcionari Bernat esteia alïat amb l'ofre Samuel que havia partit amb l'Atles Furtiu. A partir d'aquest moment Bernat aconseguí la contrasenya per poder fer-se amb ell llibre la Flor de les Històries d'Orient, enviant a cercar-lo a Samuel, odiat per Jafudà. Llavors Samuel seguiria el seu propi cami per aconseguir el llibre mentre que Jafudà viatjaria per la Catalunya visquent noves aventures i conflictes per resoldre el cas de l'Atles Furtiu.

El problema s'esdevé quan el suposat alïat d'en Bernat, en Samuel, es empressonat perquè va vendre el llibre de les Històries d'Orient, conseguint així els doblers reials per donar-los a una causa rebel en contra del rei.

Llavors Jafudà viu una sèrie de succesos relcionats amb l'empresonament del Samuel. Jafudà va anar a visitar al Samuel a la presó, proposant-li que l'alliberaria, si de recompensa li donava l'Atles Furtiu. Més endevant, Jafudà va aconseguir el doblers del negoci de Andrea Belardo i d'un prèstec d'un negociant, per poder pagar i aconseguir els serveis d'un treballador del Nas de Pebrot perque li fes les tasques “brutes” a Jafudà, és a dir, alliberar a nen Samuel. El capítol acaba amb una situació desgavellada on la dona del mestre Hasdai parteix de cases pegant crits degut a l'aparició d'uns homes misteriosos, demanant per en Jafudà i en Samuel, que s'havia escapat de la presó i suposadament, era mort. 

PERSONATGES

Personatges principals:

Jafudà: com ja coneixem, és el protagonista i narrador de l'obra. A n'aquest capítol podem veure que, a mesura que passa el temps i el Jafudà creix, és modernitza amb la cultura que reb a Barcelona i torna més independent del seu pare, mestre Cresques, i comença a prendre les decisions i responsabilitats pel seu compte, ja sigui sobre el seu futur relacionat amb l'estada a Barcelona i els fets que deriven d'aquesta estada o del casament assignat pel seu pare amb la filla del rabí Salomó i Hanini.

Bernat: Bernat és un retrat lliure del conegut escriptor i cortesà Bernat Metge. Néix a Barcelona entre els anys 1340-1346. La mort del seu pare i el posterior casament de la seva mare amb Ferrer Sayol, pot ser una gran font d'influencia perque Bernat s'introduís en el món de la cort. Entrà, més tard, al servei del duc de Girona que arribaria a convertir-se en Joan I. Va anar ascendent de categoria com a funcionari. A la novel·la el trobam com a secretari del primogènit Joan, com a home de palau, que s'encarrega d'usar el jove protagonista i els seus mapes d'acord amb els seus interessos, el que el jove interpreta com a prioritats del reialme. Reb a Jafudà quan arriba a Barcelona i aconsegueix que vegi a l'infant. Més tard, Jafudà l'acompanyarà a la cort de Girona, i de mica en mica els dos personatges es faran amics de conveniència.

La família de Cresques: un paper important l'exerceixen també els familiars llunyans de Jafudà, una petita família formada per el mestre Hasdai de Cresques, pare de la família, juntament amb la seva muller i el seu fill Mossè. Aquests, li van oferir un refugi quan va arribar a Barcelona, i durant tota l'estada eren els seus consellers, els que ajudaven a Jafudà i tenien cura d'ell.

Samuel: a n'aquest capítol torna a comparèixer l'orfe Samuel, tan odiat per el nostre protagonista Jafudà. Apareix com un aliat de Bernat, que pretén aconseguir doblers per a una causa rebel, per la qual, quan el descobreixen, el tanquen a la presó. Aquest fet té gran importància en l'estada de Jafudà a Barcelona i en la recerca de l'Atles.

Personatges secundaris:

Al llarg d'aquest capítol ens topam amb gran varietat de personalitats, dels quals destaquen els següents:

- Els funcionaris de la cort de Girona

- Duc de Girona

- El rei Pere el Cerimoniós

- Sibil·la de Fortià

- Anselm Turmeda

- Els monjos Eiximenis i Vicent Ferrer.

- Andrea Belardo i Francesc

AMBIENTACIÓ

A n'aquest capítol, el narrador ens porta fora de Mallorca, als arrers de la Barcelona medieval i el seu rerepaís. Allà hi trobem el poder reial, que se sobreposa a una societat comparable a la de Mallorca. Però a través dels mapes i dels personatges secundaris, disposem també d'una visió del món conegut d'aleshores que ens permet viatjar gairebé sense fronteres. Les disputes entre regnes cristians i el Papat són presents en la vessant diplomàtica de la vida de Palau. En connexió amb l'Atles, trobem referències constants a la ciència medieval.

De fet, l'Atles reial, el que respon a l'encàrrec de la corona, és un mapamundi autèntic: va ser enllestit el 1375, es custodia encara avui als arxius francesos i és conegut com l'Atles Català. L'autoria és atribuida a l'obrador de Cresques. Resulta difícil saber fins a quin punt els cartògrafs medievals eren autèntics intel·lectuals: hi ha qui diu que eren més aviat il·lustradors i copiadors de luxe. En qualsevol cas, l'elaboració del mapa serveix de pretext per a parlar de les cròniques de viatge d'aleshores, de les tècniques marineres i dels avenços astrològics.

VALORACIÓ

Aquest capítol ha estat ple de sorpreses, d'enganys i confessions, com també l'aparició de personatges que emmarquen el fil de la història. Podem veure el desenvolupament dels personatges durant els 5 anys que dura aquest capítol, sobretot el de Jafudà, que comença a enllestir els seus propis negocis de cartògraf i torna una persona més madura i independent del seu pare, mestre Cresques. Després de llegir aquest fragment de l'obra, que conclou amb una situació moguda relacionada amb el Samuel, podem esperar qualsevol cosa de l'obra, ja sigui l'estada del personatge a Barcelona per arreglar els caus oberts, combatint amb la vinent epidèmia, o la tornada a cases a Mallorca, per ajudar al seu pare Cresques i resoldre el tema de les bodes, o qualsevol altra tipus de continuació a l'obra. Tot depén de la vostra imaginació, lectors!

Miquel i Patryk

B1A

Capítol 3: Bretos

 Aquest tercer capítol ens parla sobre la incorporació de Bretos a la vida de Jafudà. Bretos és un home major i cec que ajuda a completar la feina encomanada pel sobirà català. 

ARGUMENT:

 En el començament del capítol Jafudà i el mestre Cresques,compren a Bretos a un esclavista quan estava a punt de morir. Bretos era un home que provenia d’Orient,concretament de Cilícia, el qual comparteix les seves históries amb Jafudà. La vida de Bretos estiguè plena d’infortunitats com per exemple la mort de la seva dona i fill, els seus pares , sogres i la seva ceguera. Però cal destacar, que a la seva vida no tot foren desgràcies perquè coneguè al gran Aitó de Gorigós, autor de la Flor De Les Històries d’Orient i el qual fou el seu mentor. Bretos se n’adona desprès de llargues experiències que aquells que veuen ,no creuen i aquells que no veuen, viuen i creuen. Jafudà i el seu pare tenen diferents punts de vista sobre l’estància de Bretos a casa seva, ja que Jafudà vol inscriure la saviesa de Bretos als atles. Passat el temps introdueixen informació aportada per Bretos, que al cap i a la fí la seva compra no tenia altre objectiu que aquesta ampliació. Per concluir el capitol Jafudà s’acomiada de la seva família i de Bretos, per fer camí cap a Barcelona amb l’objectiu d’entregar l’atles reial. Finalment fra Enselm Turmeda comunica a Jafudà que Bretos ,es mort. Pel que fà a Bretos podem divissar que influirà en la manera de pensar de Jafudà ja que les històries que li conta provoquen un canvi d’actitud davant els ideals que li inculca el seu pare. Seguidament ens trobam en un consegüent de preguntes i qüestions que s’ens apareixen al llarg del capítol. Una de les quals és que ha cada capítol dede que vam començar el llibre ens abandona un personatge, en aquest cas Bretos. També una qüestió en la que es pot indagar seria : Quin punt de vista té Samuel en aquesta petita història o més ben dit, què pensa Samuel sobre Bretos i viceversa.



PERSONATGES:

Anselm Turmeda

•  Bretos: Era un armeni, savi i vell que ajuda a Jafudà a completar l’atles.
•  Aitó: Fou mestre i salvador de Betros, ja que el va rescatar d’una segura mort i amés li contà les històries les quals ajudaven a viure a Bretos.

 Aquests dos personatges són els més destacats d’aquest capítol, però tambè intervenen: Jafudà, el mestre Cresques, Setaddar, la dona de Bretos i el seu fill, els sogres de Bretos, els pares de Bretos, Samuel i fra Anselm Turmeda.

•  Anselm Turmeda: Colaborador de Cancelleria Reial i presumpte amic de la famila Cresques. Apart coneixem el seu expedient literari que ens conta la seva fabulosa vida literaria i amés cal destacar que és un home que es converteix en la fé musulmana. 

AMBIENTACIÓ:

 La societat que intervè en aquest capítol la podem distingir amb creences ja que l’històtia transcorre a l’illa de Mallorca, i amés a terres jueves, prop de terra santa. També ens fixam que la relació juevocristiana a l’illa està experimentant un canvi. Intuim que aquests aires de canvi provenen de Barcelona però no sabem bè de qui. 

VALORACIÓ CRÍTICA: 

Consideram que l’aparició de Bretos és de vital importància en el llibre, ja que desvela al mestre i a Jafudá històries i llocs que es poden incluir als altles, al reial i sobretot al furtiu.Amés, consideram aquest capíitol com a interesant perquè les històries comptades per Bretos donen al llibre un to més 
interessant.

Ramon Arrom Mir i Alfred Martorell de Merens B1A

Capítol 2: Cresques

Aquest segon capítol està dedicat al mestre i pare de Jafudà, Cresques D'Abraham. En ell mateix coneixerem l'art de la cartografia i la professió. També veurem com els jueus mallorquins, eren els millors en aquesta professió.

Argument:

Jafudà és el jove fill de Cresques d'Abraham, un cartògraf jueu de Mallorca. L'acció arranca quan el rei Jaume II encarrega al mestre un mapamundi especial, el més bell i savi que mai s'hagi dibuixat.

Un dia, Cresques comunica als seus la decisió de fer-ne dos, d'Atles: el que els han demanat i un segon, el furtiu, que recollirà les veus més secretes i totes les llegendes del món, aquell món seu del segle XIV. Així ho fan, comptant amb informadors privilegiats, dos dels quals estableixen una relació molt especial amb Jafudà: un armeni cec i una princesa africana. Arribat el moment, el noi junt a Samuel, amb el qual no tenia bona relació, rep l'encàrrec de portar els mapes a la cort de Barcelona. Degut a una discussió entre els dos nois durant el trajecte, la seva relació acaba, i Samuel li roba un dels atles, el furtiu, a Jafudà mentres dormia i desapareix. Jafudà desesperat intenta recuperar el tresor.

Cresques d'Abraham.

Personatges: 

• Cresques d'Abraham és una figura que està documentada històricament, com el seu fill Jafudà. És cartògraf i al relat apareix com un pare bondadós, un home de fe i un mestre d'inqüestionable saviesa. Al principi, és el nord i és el sol per al fill, però a poc a poc va apareixent una tensió inevitable.
  
  
  Jafudà és el protagonista de la història. Fill del mestre Cresques, el qual ajuda a l’elaboració dels atles i l’encarregat, junt amb Samuel, a portar-lo a Barcelona al rei Jaume I.
• Samuel va quedat orfre al morir el seu pare. És acollit per la familia Cresques. No manté massa bona relació amb en Jafudà ja que aquest no el suporta. Al final del capítol roba l’atles a Jafudà mentres aquest dormia.
• Isac és el germà major de Jafudà i es fa bon amic amb en Samuel. Un dia durant una discussió entre el mestre i Samuel, Isac va marxar, i el varen trobar uns pescadors mort a la mar, duit per les corrents (la causa de la seva mort és desconeguda).

Altres personatges menys importants són:

• La mare de Jafudà, Setaddar.
• L’ Astruga, germana de Jufadà.
• L’oncle Astruc, el rabí Solomó d’Abrafim i la seva dona Hanini.
• L’armenic cec, Betros.
• La princesa africana.
• Jaume I.

Estructura:

En el següent capítol podem distinguir dues parts:

• La primera part descriu la situació en una època de pau i d’aprenentatge, quan Jafudà era petit, i veia al mestre Cresques com al millor pare i el més savi home que mai haguès conegut, amb el qual tenia una relació molt estreta.
• La segona part comença amb una época fosca de guerres i epidèmies ( la pesta). Jafudà havia crescut i ja no comparava el seu pare amb la perfecció, sinó que comença a haver-hi tensió entre ells. També aquesta segona part la podem carecteritzar per les coses dolentes que hi tenen lloc, com la mort d’Isac, i la desaparició de l’atles.

AMPLIACIÓ:

Primera part:

Aquest segon capítol comença fent referència al mestre Cresques, el qual com ja sabem era el pare de Jafudà. Jafudà comença decrivint el seu pare, com a l’home més bó i admirable del món, en altres paraules el veu perfecte, un exemple a seguir. Cresques tenia l’ofici de fer mapes i li ensenyà a Jafudà la seva professió desde ben menut.

Un dia se l’endú amb ell a visitar els seus clients, i després van sortir de la ciutat (cosa que rarament passava, ja que pels camins hi havia lladres, borratxos…) per anar al port a cercar el correu que havia d’arribar de Barcelona. Al veure la carta Cresques es sentí honorat, el rei Pere li encarregà fer un mapamundi (el més gros, formós i poblat que mai haurà dibuixat cap home), el qual havia de tenir llest en tres anys i li recompensaría amb 150 florins.

Per celebrar les bones notícies van fer una festa l’endemà amb els amics i la familia, aprofitant que aquell dia arribava el sabat. El mestre decideix fer dos atles: un atles reial, sobre el món conegut i un altre, el furtiu que reculli també totes les llegendes. Prest el mestre s’adona de tota la feina que duria aquest treball, i que necessitaria ajuda. Així que va pensar acollir un nen orfre, anomenat Samuel, el qual va ser recomanat per un amic seu. Cresques li ensenyà l’ofici tal i com al seu fill. Aquest es va notar més ágil a l’hora de aprendre que en Jafudà. Aquest fet posà molt jelós a Jadufà. Samuel es va fer molt bon amic amb Isac ( el germà major de Jadufà) peró en canvi Jadufà no el suportava, fins i tot el va arribar a odiar-lo, el trobava aprofitador de la seva familia.

Passats els anys, el rei va deixar dos anys més per acabar l’atles i entregar-li, i si no complien amb el temps, li llevaria a Cresques totes funcions i relacions amb la cort reial. Amb sort i rapidesa tots cooperant amb l’atles van anar acabant la feina. El mestre pensà donar-li ambdós altles a rei, i aquí fou quan en Samuel va posar-se en contra de la proposta, i començà una discussió entre els dos. El mestre es va posar de tots colors i li li va escopir a Samuel coses que havia callat durat anys (va acusar-lo d’abusar dels que l’acollien, de avarícia, i de altres coses). Samuel se’n va anar enfadat, i tot seguit darrera seu Isac.

Segona part:

Jafudà i la seva família esperen fins ben tart a que tornin Isac i Samuel, però només el segon torna i diu que no sap res d'on és l'Isac.Al dematí següent en veure que encara no havia aparagut, Cresques i Jafudà es dirigeixen cap a ca l'atzuir, però el pare el fa esperar a fora, moment en que el noi se'n adona de que Isac està mort. Uns pescadors el van trobar a vorera de mar ofegat.

Pocs dies després de la mort de l'Isac s'instalà a casa seva com a captiu un homes major i cec que es deia Betros. No feia massa feina, però va ser de gran ajuda per acabar d'elaborar els atles. També, un any després de l'arribada de Bretos, s'instalà una nova criada africana de nom Selima.

Durant aquell hivern van anar apareguent nous problemes a les seves vides. El fill del rei de Mallorca va escapar de l'illa, dins la ciutat va esclatar una gran revolta entre els esclaus (sards, genovesos, balcànics, tàrtars, turcs i barbarescs), i al llarg d'aquell any també aparegué la fam, fet que portà als cristians pensar que els jueus era qui els llevaven el menjar, i això va fer que la gents s'enfollies i atacà als jueus. Va haver-hi moltes morts jueves.

Quan Cresques tenia els atles preparats per dur-los al rei, va apareixer una epidèmia la pesta. Aquesta, com és d'habitual va endur-se'n primer als més pobres i febles. Els soldats van tancar les portes de la ciutat, però tota precaució va ser poca, ja que la malaltia va aconseguir arribar-hi. L'àvia Astrugona i l'oncles Vidal també van ser afectats per tal pesta i moriren.

Cresques va decidir que era el moment més indicat pe dur-li els atles al rei, però la seva dona no el deia patir per el seu estat de salut i per aquest motiu a d'enviar el seu fill Jafudà juntament amb en Samuel.Degut a una discussió entre els dos nois durant el trajecte, la seva relació acaba, i Samuel li roba un dels atles, el furtiu, a Jafudà mentres dormia i desapareix. Jafudà desesperat intenta recuperar el tresor.

Opinió crítica:

Aquest capítol ha estat molt captivador, a excepció del principi ja que el mestre conta històries del seu pare i és quan es duu a terme l’elaboració de l’atles. Però a mesura que hem anat avançant i llegint, ens ha agradat molt ja que começa ha haver-hi més acció, amb el començament de les guerres i epidèmies de l’època, la mort de Isac, i el que més ens ha sobtat ha estat la relació que tenen en Jafudà i Samuel, els qual no es suportaven l’un a l’altre. El final del capítol ha estat molt inesperat quan Samuel, li roba l’atles reial, i desapareix deixant totsol a Jafudà.

Dades d’interès:

hthttp://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/pesta-nehttp://es.wikipedia.org/wiki/Cresques_Abrahamgra/tp://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_el_Conqueridor

Aina Mª Colomar Amengual

Andreea Costras

Capítol 1: Jafudà.

ARGUMENT:

En aquest primer capítol se'ns presenta el naixement del què serà un dels protagonistes principals, i molt important durant tota la trama del llibre. El dia del naixement de Jafudà de Cresques, és dolent i fosc, això es relaciona amb la seva nascuda. Hannini és la llevadora que ajuda a Setaddar, mare de Jafudà, a donar a llum. Hannini té el presagi que la nascuda de Jafudà és una mala notícia per als jueus. El seu pare, Abraham de Cresques, pensa que els presagis de Hannini deuen anar errats, i al mateix dia Abraham reb notícies del rei Pere i és citat al castell de Bellver.

PERSONATGES:
*PRINCIPALS:

-Jafudà de Cresques: va ser un cartògraf jueu, fill del també cartògraf Abraham de Cresques. Probablement és l'autor del famós Atles Català de 1375, obra mestra de la cartografia medieval europea. Juntament amb el seu pare és el protagonista de tota l'acció que transcorr al llibre.

-Abraham de Cresques: fou un cartògraf mallorquí d'origen jueu. Era d'ofici bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nàutics.

**ALTRES PERSONATGES:
-Setaddar: mare de Jafudà

-Hannini

-Rabí Salomó
-Rei Pere

AMBIENTACIÓ:

Aquest capítol té lloc en el segle XIV, caracterítzat per l'aparició de la fam i posteriorment de la pesta, fets que provocaren la mort de molta gent.

A més a més, el rei s'enfrontà a Castella desencadenant una lluita de molts d'anys. Davant a això, com que els mallorquins no tenien diners per al rei, a aquest l'únic remei que li queda és demanar ajuda als jueus.

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/08/30/la-societat-catalana-en-els-segles-xiii-i-xiv/

(document on explica com vivia la societat catalana en el segle XIV)


VALORACIÓ CRÍTICA:
Aquest primer capítol és un molt bon començament de l'acció que es desencadenarà a mesura que anem llegint, ja que introdueix molt bé la temàtica del llibre. Ens podem començar a demanar que passarà per exemple, amb la citació d'Abraham de Cresques al castell de Bellver, quin serà el destí de Jafudà, si serà tan mal senyal el seu naixement, en resum es poden anar intuïnt possibles trames.

Cristina Gómez Ruiz

Alfred Bosch i Pasqual

Biografía:

Alfred Bosch va néixer a Barcelona l'any 1961 i és un escriptor , acadèmic i polític català, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1984 i doctor en Història per la Universitat de Barcelona el 1994 (amb la tesi Nelson Mandela, l'últim Home-Déu). Posteriorment va entrar a treballar a l'organització dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.

Trajectoria com a escriptor:

En ficció ha publicat un bon nombre de novel·les, alguns relats i ha col·laborat en antologies. La seva narrativa sol comptar amb una acurada ambientació històrica. Bona part de les seves obres han estat traduïdes al castellà, francès i al portuguès. La seva trilogia 1714 servirà de base per a la minisèrie 1714. El preu de la llibertat

Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació de forma regular.